DOCUMENT DE CONCLUSIONS DE LA JORNADA “Models de participació social de les persones grans”

DOCUMENT DE CONCLUSIONS  DE LA JORNADA
 
“Models de participació social de les persones grans”
Barcelona, Palau Macaya, 12 de juny de 2014
 
Organitzada per:
 
Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària
Departament de Benestar Social i Família
Generalitat de Catalunya
 
Comissionat d’Alcaldia de la Gent Gran
Ajuntament de Barcelona
 
Benestar Social, Salut Pública i Consum
Àrea d’Atenció a les Persones
Diputació de Barcelona
 
Programa de Gent Gran
Àrea Social
Obra social “La Caixa”
 
 
CONCLUSIONS
Reunits al Palau Macaya de Barcelona representants d’entitats de gent gran de Catalunya, hem reflexionat sobre la nostra tasca, hem revisat com ens organitzem i de quina manera funcionem, hem valorat els recursos que tenim  a la nostra disposició i com els  articulem per assolir la nostra missió, i així poder emmarcar itineraris nous i reptes de futur encoratjadors.
Hem obtingut vint conclusions que redactem tot seguit:

  1. La societat ha avançat i ha assolit fites molt importants, entre d’altres, l’allargament de l’esperança de vida amb alts índexs de qualitat i de salut. Estem davant d’un èxit sense precedents que ens permet comptar amb un capital humà únic de què mai a la història de la humanitat cap societat havia disposat. Podem observar canvis demogràfics clars on creix el nombre de persones grans, però també el canvi d’interessos, de noves formes de vida, d’opinions i  conviccions  que  difereixen de la gent gran de fa unes dècades.
  2. Tot i això, vivim també uns anys d’incerteses, que ens han de fer replantejar els nostres reptes, i ens cal fer-ho treballant plegats i en xarxa, amb esperit d’obertura, a fi de reconstruir, innovar i aplanar el camí perquè les noves generacions puguin avançar amb el nostre coneixement i les nostres experiències. Es constata que ens trobem en un moment de canvi i calen noves idees i enfocaments per fer front a les noves realitats que vénen marcades per la globalització, per les noves tecnologies de la informació i per una forta crisi econòmica que està tenint efectes molts negatius en el conjunt de la societat.
  3. La nostra tasca ha estat motor de la democràcia perquè ha canalitzat  molt bé la participació de les persones. I ho seguirà sent per acollir i facilitar que moltes altres persones s’impliquin en el món associatiu i li donin més força, i, per tant, es contribueixi a fer que en els equipaments i en els entorns es desenvolupi una activitat social, educativa, cultural, comunitària...excel·lent. Avui, les organitzacions que impulsen projectes d’èxit estan fonamentades en la cooperació de base, la transversalitat, el compromís, la coherència, la transparència i la multigeneracionalitat. El procés de transformació dels models de gestió de la participació social ja fa temps que estan en marxa. Fins i tot podríem dir que entre totes i tots ja hem posat les bases per aconseguir-ho.
  4. La concepció que té la societat de les persones grans ha canviat força. Pren rellevància el gran nombre de persones que viuen activament i gaudeixen d’un envelliment satisfactori. Ja no associem persones grans només amb l’experiència i amb conceptes relacionats amb el passat, sinó que, en general, preocupa trobar la manera de viure aquesta etapa de la vida activament i disposar de recursos i possibilitats per fer-ho.
  5. Compartim el concepte de l’envelliment actiu associat segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “al procés d'optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat per millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen, i permetre la realització del seu potencial de benestar físic, social i mental al llarg de tot el seu cicle vital per participar en la societat d'acord amb les seves necessitats, desitjos i capacitats, mentre se’ls proporciona protecció, seguretat i cures adequades”.
  6. Actualment hi ha una clara preocupació per la prevenció de la salut, la participació social, viure amb la màxima autonomia possible i rebre una educació permanent. Tot i això, hi ha encara estereotips sobre les persones grans, i això dificulta el reconeixement de les seves potencialitats. Les persones grans volem seguir exercint com a ciutadans, de manera que l’edat no sigui un element de marginació. El valor associat a les persones grans és fonamental perquè la societat avanci en coneixement i valors.
  7. Una societat moderna i de progrés s’ha de fonamentar en el dret de la ciutadania, on les persones grans ja no es consideren un grup passiu demandant de prestacions i generador de despesa pública. Europa envelleix de forma silenciosa i ràpida, de manera que estem davant d’un canvi demogràfic que exigeix també solidaritat intergeneracional. 
  8. Cal fonamentar la igualtat d’oportunitats, l’aprofitament del valor que aporten les persones grans, les relacions entre generacions, l’eficiència i la qualitat de l’atenció i dels serveis, la preservació de l’autonomia i la dignitat, la cooperació intersectorial i l’intercanvi de bones pràctiques.
  9. Es constata la necessitat d’incrementar les activitats, reorientar  infraestructures i millorar  la qualitat dels serveis, i tot això s’ha de centrar en la persona. Cal superar la relació oferta i demanda des de la perspectiva del consum. L’associacionisme, el voluntariat, les actuacions multigeneracionals i la formació permanent són clau per donar impuls a polítiques de desenvolupament, promoció i participació de les persones grans.
  10. Cal considerar el Manifest “Una Unió Europea per a totes les edats” perquè fa esment de la responsabilitat col·lectiva en l’establiment de noves formes d’organització. Aquest document recull molt sintèticament l’esperit de les noves tendències en clau internacional i ens ofereix noves dimensions on poder inspirar-nos, per reorientar molts equipaments que ara són referents per a les persones grans.
  11. El futur dels casals de gent gran cal que sigui escrit per la mateixa gent gran,pensant en el present, però també, i especialment, en el futur. Comencem sense cap mena de dubtes un camí que cal fer sense pressa però amb generositat i obertura de mires.
  12. Hem de superar la segmentació per edats que es fa en molts equipaments i convertir-los en espais on compartir coneixements i  valors. Calen espais de trobada i d’intercanvi multigeneracional, de participació activa i de creixement personal. Gran és un qualificatiu de l’element central persona. I com ja hem dit abans, reiterem que és en la persona on hem de posar l’accent. 
  13. Per això cal  parlar obertament de models de casals que es caracteritzin per la polivalència, la intergeneracionalitat, sense desplaçar ningú, que evitin l’aïllament, que integrin, que ajudin a la cohesió social. La comunitat es cohesiona més quan hi ha vivències i aprenentatges que són escoles de valors, i fàcilment això es trasllada a l’esfera familiar. Així mateix creiem que a més contacte entre generacions, més espais i temps compartits, així també creixerà el respecte i la consideració vers les persones grans.
  14. Avançar cap a una societat on els casals segueixen essent llocs confortables per a la gent gran, alhora que siguin autèntiques plataformes de participació activa, generadors de salut física, mental i social. Motors d’una ciutadania activa on hi pugui participar tothom.
  15. Hi ha ja experiències per compartir. Aquests plantejaments hauran d’anar acompanyats de mesures legislatives per fer-los avançar, però, sigui com sigui, s’hauran d’emparar sempre en la voluntat de les persones grans, de manera que siguem nosaltres mateixos que ho proposem, i així se superaran les resistències, que sempre n’hi haurà, de persones que estan instal·lades en posicions menys favorables al canvis, a nous reptes... Tot i així, caldrà acompanyar aquest procés amb argumentacions i raonaments que haurem de saber trobar en cada cas per, entre tots, dissenyar el model que doni millor resposta a les necessitats del seu entorn.
  16. A l’Administració pública i les institucions vinculades els pertoca  acompanyar, donar suport, rendibilitzar, però mai substituir o imposar formes de fer que no estiguin ben travades i compartides amb el teixit associatiu i amb el sector de les persones grans.
  17. Models, temps, idiosincràsies, singularitats territorials i socials, flexibilitats, ritmes... són elements que cal considerar abans d’impulsar iniciatives normatives. La lectura s’ha de fer conjuntament: les persones grans, representants del teixit associatiu, responsables polítics, experts, tècnics, directius de les organitzacions que tenen la missió de donar suport a les persones grans per promoure un envelliment actiu i compromès.
  18. Caldrà trobar l’equilibri en la diversificació d’activitats tractant d’evitar, d’una banda, l’exclusió, i de l’altra, promoure la participació de persones amb qui cal connectar amb els seus interessos,i gestionar les diferències, les aportacions diverses, veient-les com una oportunitat  per avançar cap a l’assoliment de nous reptes.
  19. Estem d’acord amb un text de les ponències del 7è Congrés Nacional de la Gent Gran (CNGG) que diu:“Ens cal compartir espais i interessos i evitar construir una societat fragmentada o fortament segmentada per sectors on l’edat no sigui una raó de compartimentació. La promoció de l’envelliment actiu és un instrument eficaç per combatre l'aïllament social de les persones grans, així com per estimular les relacions entre les generacions”. “Cal promoure la reorientació dels casals de gent gran en equipaments cívics, prenent com a referència els diferents models multigeneracionals, com ara els ateneus o els casals cívics, aconseguint una flexibilització estructural i funcional dels equipaments perquè hi puguin participar i promoure activitats entitats i persones de totes les edats...”
  20. Les persones grans som un grup heterogeni i divers. Ens cal la  predisposició de les persones i les organitzacions per repensar i comprometre’s a encetar nous escenaris. Hem de prendre com a referents reflexions més globals que s’obtenen per via de la recerca, però també donar a conèixer i compartir experiències col·laterals. Mai no podrem integrar-ho tot, però sí que podem i hem de mantenir aquesta actitud.

Agraïm als organitzadors i als participants les seves aportacions, a la vegada que desitgem que els temes tractats serveixin per inspirar canvis necessaris on tothom pugui trobar el seu lloc, que es donin oportunitats per seguir creixent com a persones i sumar a l’hora de millorar la societat.

 

Etiquetes: